- Amb aquest acte DEPANA finalitza la Campanya a l'entorn de la defensa del Riu Llobregat i el Delta del Llobregat, que es va iniciar a la tardor del 2009.
- Sota el lema " El Delta més a prop" i "Delta del Llobregat: Espai Ramsar!" més de 200 persones han participat d'un ampli programa d'actes i sortides guiades per conèixer els paratges més insòlits i d'altres amenaçats del Delta alhora que
- S'han recollit nombroses adhesions al Manifest per demanar la inclusió d'aquesta zona humida al Conveni Ramsar i, s'han dut a terme activitats participatives com xerrades, bicicletades i testings a la zona del Riu Llobregat i el Delta.
El BIG JUMP és una iniciativa de l'European Rivers Network, ERN, secundada per nombroses organitzacions europees entres les que destaca WWF (qui coordina les diferents accions a l'Estat Espanyol).
Antecedents: L'any 1995, l'ecologista Robert Epple va convocar un bany multitudinari en diferents localitats del Riu Loira per reivindicar que l'any 2015 la Directiva Marc de l'Aigua sigui una realitat, i els rius europeus estiguin nets per l'ús i gaudi de la població, i no suposin problemes de salut i/o ambientals. D'aquí ve el nom de "Big Jump" (Gran Salt)
La Directiva Marc de l'Aigua i l'estat ecològic dels rius
Al final del 2000 la Comissió i el Parlament europeus van aprovar i publicar la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) transposada a l'ordenament jurídic estatal, el text refós de la Llei d'aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l'article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003).
Aquesta directiva va obrir, finalment i per via legislativa, la porta a la recuperació de la biodiversitat tant aquàtica com terrestre dels nostres rius, i els de tot Europa, així com dels seus cabals i de la qualitat de les seves aigües.
Malauradament, resta molt per fer. Tot i que l'estat d'alguns rius ha millorat, les pressions dels estaments polítics i econòmics que utilitzen els rius com a simples eines de creixement econòmic, només poden ser contrarestades per l'acció d'una part de la societat que vol anar més enllà de les raons merament econòmiques, respectant la vida i aquest planeta: un planeta ple d'aigua, del qual només un 2,5% és aigua dolça.
L'estat actual del Riu Llobregat
El riu Llobregat té el trist honor de ser un dels rius més salinitzats del món. La salinització implica la mort d'un riu, de la vida que conté, a més de dificultar molt la seva potabilització pel consum humà i el seu ús pel rec de conreus. Degut a interessos econòmics, les mines de potassa de la comarca del Bages porten dècades imposant la mort salina al riu. Les mesures polítiques sempre han estat insuficients i toves, perquè beneficis i ocupació, malauradament, acostumen a prevaler sobre la natura, i conseqüentment sobre la vida.
El riu Llobregat, com la resta de rius catalans, ha servit per abocar brossa, runes, minerals, detergents, pintures, tints, olis, substàncies químiques, etc., a cavall d'un model econòmic insostenible que espolia la natura sense pensar en el futur, en les properes generacions i molt menys en la resta d'éssers vius. El riu Llobregat ha estat desviat del seu curs al seu propi delta, en contra de la normativa de la UE, per ampliar el port de Barcelona. Tanmateix, ha vist desaparèixer la seva vegetació de ribera a molts indrets, substituïda per més i més complexes industrials de metall i formigó i ha vist com la gent ha passat de banyar-se a les seves aigües fa una cinquantena d'anys a no apropar-se.
Fins i tot ara, quan la Directiva Marc de l'Aigua, d'obligat compliment als estats de la UE, hauria de ser un esperó perquè societat, polítics i empresaris s'unissin per recuperar la bellesa i riquesa dels nostres rius, tot un reguitzell de maniobres especulatives continuen, hores d'ara, amenaçant les seves ribes, fauna i flora que d'ells en depèn. Macroprojectes esportius, nous polígons industrials, sobreexplotació agrícola de cabals i aqüífers, purins, muntanyes de sal, etc. Polítiques de fets consumats contra lleis llunyanes. Ambició i egoisme en front d'un món millor i més viu que deixar als que vinguin darrera.
Som al riu Llobregat, però podria ser qualsevol altre riu; tots ells estan en perill, tots ells necessiten gent conscient que vetlli per ells en aquests temps foscos que, potser, només potser, portin nous temps de més amor per la natura i de més responsabilitat sobre els nostres actes i llurs conseqüències futures
elsverds-catalunya.cat