Si bé els retalls socials, la supressió de drets laborals, i en definitiva, el retrocés envers graus de majors desigualtats són motius més que suficients per convocar una vaga general, els temes ambientals no són aliens aquesta jornada decisiva.

La Humanitat travessa una crisi molt més greu que l'econòmica, la crisi ambiental. Superem els límits del planeta on vivim, saturem aire, aigua i sòl de contaminants i malbaratem els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són senyals evidents de l'esgotament de la Terra.

La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la natura ens garanteix l'aliment, l'aigua neta, l'aire, els llocs d'oci, els materials per a les nostres llars, gran part dels medicaments, etc...

Aquesta crisi ambiental sense precedents ens hi ha portat al sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que ara exigeix una major liberalització dels mercats i nous retalls socials, té conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el "tsunami" urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de conreus transgènics i de quilòmetres d'autovies, un parc automovilístic en expansió contínua, o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisi. Tot plegat implica l'incompliment del Protocol de Kioto, el deteriorament irremissible de bens minsos, com el sòl fèrtil, problemes com el fet que la població respiri aire contaminat, la sobre explotació de recursos hídrics o que l'anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l'ós bru estiguin en crítica situació.

Exigim polítiques envers la sostenibilitat, on l'ambiental i social tinguin el pes que es mereixen front l'econòmic. No tenim prou amb els discursos buits.

Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d'avançar ràpidament envers un canvi del mix energètic basat en energies renovables. Cal fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts i conreus ecològics. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul•les emissions de carboni, sense eliminar la resta d'éssers vius amb els que convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.

Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments de llocs de treball sostenibles, d'acord amb el principi de "transició justa" compartit pel sindicalisme i l'ecologisme internacional.

Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no s'hi val qualsevol forma de sortir de la crisi. No s'hi valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No s'hi valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per donar prioritat a un model econòmic que atengui els interessos d'una minoria i aboqui l'Humanitat a un carreró sense sortida medi ambiental.

El moviment ecologista no pot romandre al marge d'aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d'altre model econòmic i altres polítiques com sempre ha fet. Per tot plegat manifestem el nostre recolzament a la convocatòria de vaga general del 29 de setembre