Les primeres dades oficials afirmen que els italians han votat massivament en els quatre referèndums populars convocats aquest dissabte i diumenge i que han rebutjat per aclaparadora majoria, propera al 95%, la privatització de l'aigua i l'encariment de les tarifes, l'energia nuclear i la llei del legítim impediment, que permet a Berlusconi adduir afers de Govern per no presentar-se als judicis.

Les primeres dades de participació indiquen que les quatre consultes han registrat prop del 57% d'afluència a les urnes, xifra que supera àmpliament el 50% més un dels vots necessaris perquè els referèndum siguin vinculantn. Les respostes a les quatre preguntes serien favorables a la derogació en el 94% dels casos.

Hores abans del tancament dels col.legis electorals, Berlusconi, en conferència de premsa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat per segura la derrota del Govern afirmant que "Itàlia es disposa a dir adéu a l'energia nuclear i haurà d'apostar fort per les renovables ". La intervenció ha estat durament criticada per l'oposició, que ha recordat el primer ministre que havia de respectar el silenci que imposa la llei a les jornades electorals. El ministre de l'Interior, Roberto Maroni, també ha trencat el silenci legal a l'anunciar al migdia que el quòrum s'aconseguiria.

El referèndum, impulsat pels Verds i el partit opositor Itàlia dels Valors, havia convocat a 50,5 milions d'italians a les urnes, però el Govern havia convidat a la ciutadania a no participar en el vot amb la idea de fer fracassar el quòrum. L'oposició havia demanat als ciutadans que exercissin el seu dret al sufragi. Perquè els quatre referèndums siguin efectius havien de dipositar les seves paperetes 25.209.346 electors.

Crida a l'abstenció

El primer ministre, conscient que el vent polític va virar de forma dràstica en contra en les recents municipals, va preferir renunciar a defensar en bona llei democràtica les lleis aprovades pel seu Gabinet, i el dijous va anunciar que no votaria perquè els referèndums eren "inútils ". Després d'afirmar que abstenir és "un dret dels ciutadans" (oblidant que votar és també un deure), Berlusconi es va refugiar a la seva mansió de Villa Certosa.

La seva actitud temorosa ha estat visible en l'escassa atenció que les televisions han prestat al referèndum, i el resultat sembla indicar que la confiança de Berlusconi en l'electorat que el va elegir fa tres anys s'ha evaporat del tot. El disgust de la ciutadania és creixent, i si la majoria parlamentària resisteix és gràcies al suport de la Lliga Nord i d'una vintena de trànsfugues.

L'oposició ha demanat a Berlusconi i al seu Govern que dimiteixin, però aquest s'ha afanyat a afirmar que la seva intenció és esgotar els dos anys de legislatura. L'Executiu queda en una situació política molt fràgil. Ha rebut dues enormes garrotades a les urnes, ia més portava setmanes intentant torpedinar el referèndum i especialment la pregunta sobre el programa nuclear.

Quan la consulta estava ja convocada, es va produir l' accident de Fukushima (Japó). Berlusconi va decidir llavors aprovar una llei que retardava però no cancel·lava la construcció de les quatre centrals nuclears aprovada al començament de la legislatura. Es tractava, com ell mateix ha explicat, de guanyar temps fins que baixés la sensació de por per reprendre el programa nuclear. Però el Suprem i més tard el Constitucional obligar a celebrar la consulta sobre aquesta nova llei.

La martingala, en tot cas, ha acabat sent ineficaç. Mentre es solucionava l'embolic jurídic, els 3,3 milions de votants de l'estranger van començar a votar, però amb les paperetes velles. Si la participació supera, com sembla, el 54%, els vots dels residents a l'exterior no tenen la menor influència